Alfara de Carles

Alfara de Carles Municipi del Baix Ebre, situat al peu del massís dels Ports de Beseit, que envolta tota la part ponent del terme. La part de llevant és també zona muntanyosa, amb els Colls de l’Engràcia, el tossal de la Cova del Bou i la tossa de la Reina. Tota la part accidentada del territori és drenada per nombrosos barrancs i cingleres.

El terme, amb una extensió de 63’94 Km², comprèn a més el despoblat de Carles i l’antic terme del Toscà. La vila (334 m. alt.), únic nucli de població del municipi, es troba a l’esquerra del barranc de Llop, en una clotada poc extensa.

Dues terceres parts del terme són zona muntanyosa, no apta per al conreu, ocupada sobretot per boscos de pi blanc i roig, i margalló. Aquesta riquesa forestal és explotada des de molt antic. La propietat és comunal, particular i de l’Estat.

A la part més plana del terme es troben els conreus de secà, oliveres, ametllers, alfals. El regadiu és poc important, unes 50 ha., i hom hi conrea sobretot hortalisses.

Dos sectors força importants per a l’economia del municipi són l’avicultura i la ramaderia. Aquesta última formada, sobretot, per bestiar oví i cabrum, que aprofita les extenses pastures de les muntanyes, lloc on s’hi troba també abundància de caça: conills, porcs senglars i cabres hispàniques que, en ser reserva estatal, han augmentat en gran nombre i es calculen en més de 5.000 caps.

La vila compta també amb força comerç i alguna petita indústria. Cal fer esment de la tradicional indústria d’Alfara, dedicada a la confecció de cabassos i cordes, amb fibra de margalló provinent de les muntanyes.

Cap als anys 60, la població d’Alfara minvà molt a causa de la forta emigració, però actualment la vila coneix moments de prosperitat. La indústria propera de Roquetes i Tortosa dóna treball a molts habitants de la població i això fa que hi hagi un bon nivell de vida.

Les característiques de la població, típiques d’un poble de muntanya, i els paratges naturals del terme, fan que sigui un indret molt visitat pels amants de la muntanya. La zona del Toscà, paratge tranquil i amb abundància d’aigua, s’ha convertit en els últims anys en zona residencial estiuenca, habitada sobretot per famílies de Tortosa.