La Guia de la Vila d’Amposta
Segles abans, un reduït nucli de població havia quasi acumulat, arrecerades a l’empra del Castell, les seves cases petites i blanques sobre l’extrem d’una llarga cornisa rocosa que voreja la marge dreta del cabalós riu Ebre, amb gran amplada, generador de vida al seu entorn. L’entrada principal durant molt de temps ha estat el Pont Penjant fins a establir-se com a símbol.
Una mirada atenta sobre el plànol actual de la ciutat permet distingir amb claredat La Vila, que podríem qualificar com “rovell de l’ou” de les següents expansions urbanístiques, molt ben traçades i actualment en fase de creixement. Cal diferenciar diversos indrets o barris per assolir una certa orientació: La ja anomenada Vila, El Castell, La Torreta, La Raval, El Grau, Les Quintanes, Les Cases Barates, La Via, El Pla d’Empúries, El Futbol Vell, L’Eixample, Les Valletes, Sant Cristòfol, Els Xiribecs …
Amposta té més de 200 carrers ,a més a més de les modernes avingudes i places, de gran amplada, asfaltats, ben enllumenats, alguns emmarcats per arbres, que conformen una ciutat plana, encomanant una agradable sensació d’amplitud, placidesa i modernitat.
El centre de la Vila l’ocupa el Palau Municipal, és a dir, l’ajuntament. Aquest té una construcció de bonica bella factura, des d’on es regula l’activitat ciutadana. Obra de l’arquitecte F. J. Barba Corsini bastida a partir de l’any 1950. Dos anys abans es van enderrocar les cases veïnes que, amb l’antiga Casa de la Vila, resultava un solar de més de 300 m2. Va ser inaugurat per les Festes Majors de l’any 1954.
Al davant mateix de l’ajuntament d’Amposta s’alça el Temple Arxiprestat de la Mare de Déu de l’Assumpció, una gran església on destaca a l’interior la pintura al fresc del sagrari i a l’exterior, el vitrall central i el campanar amb les seves quatre campanes.
Per una de les avingudes més transitades hi trobem un conjunt de cases modernistes que encara s’hi conserven. Hi trobarem la Casa Masià,la Casa Morales-Talarn, la Casa Palau Fàbregas i la Casa Fàbregues. A més a més d’aquestes, fora de l’avinguda també en trobarem com ara la Casa d’Enric Ramon, la Casa López i Soler o Casa del Notari, la Casa Caballé, la Casa Carvallo, etc.
Un edifici que també és digne d’una visita són les antigues Escoles Públiques del Miquel Granell que actualment és el Museu de les Terres de l’Ebre.
Un altre edifici digne de visitar també és el Mercat Municipal on hi destaquen els vitralls amb els colors dels arrossars i dibuixos de la fauna del Delta de l’Ebre. També en destaquem els porxos exteriors que s’han habilitat com a locals comercials.
Fora de la ciutat, cal assenyalar l’existència del Poble Nou del Delta, creat com Villafranco del Delta, per El Instituto Nacional de Colonización, a la zona marítima, l’any 1957. Un centenar de cases unifamiliars de tipus rural, habitades per unes 250 persones, amb bons serveis i alegres carrers flanquejats per frondoses palmeres. Els seus recursos estan en l’agricultura, la pesca i una naixent activitat turística.
També queda fora el nucli de Balada, dividit en dos sectors: un ampostí i l’altre pertanyent a Sant Jaume d’Enveja, que alberga unes famílies a la vora del riu, just davant de l’illa de Gràcia.