es 
Català
PусскийMedi humà del Delta de l’Ebre
Colonització, poblament i activitats econòmiques.
Per la seva formació recent el delta no ha tingut una població humana estable fins a temps recents. Deixant de banda l’època romana o la de dominació àrab (resten referències a la toponímia, com és el cas de la Ràpita o de Buda), a l’edat mitjana trobem la comanda d’Amposta, de l’orde militar dels hospitalers, com a centre d’influència de l’evoluci6 històrica del delta. En aquest temps, a part de la caça i la pesca, l’extracció de la sal (exportada a diferents punts de la Mediterrània), la de les soses (amb una incipient indústria sabonera) o la de regalèssia i el comerç de les sangoneres foren, al costat d’un intens pasturatge, les bases econòmiques del delta, mentre l’agricultura es limitava a les terres de seca que hi confronten. Als inicis de l’edat moderna els atacs dels pirates berberiscs incidiren molt negativament en el poblament del sector (el convent de la Ràpita fou abandonat el 1579).
El 1607 els monjos de Benifassà, cistercencs, que tenien propietats a Carrova, feren les primeres sembres d’arròs, iniciativa que no tingué aleshores continuïtat. El 1719 s’obtingueren els primers permisos per fer rompudes als terrenys riberencs i el 1851 es concedí el dret de canalitzar l’Ebre per intentar la seva navegabilitat fins a Saragossa. I en construir un canal d’alimentació del Canal Marítim o de Navegació, aquest es convertí en el canal de reg de la Dreta de l’Ebre (1860), que transforma els terrenys erms de l’hemidelta dret en les fèrtils terres que avui coneixem. L’hemidelta esquerre tenia ja antics nuclis de població a l’Aldea, Camarles i l’actual Deltebre (Jesús i Maria i la Cava), però també la revolució econòmica la porta la construcció del canal de l’Esquerra de l’Ebre (1912). Els canals comportaren una ràpida extensió del conreu de l’arròs però la colonització del delta no fou fàcil i el paludisme endèmic (3.000 morts fins al 1918) fou un dels problemes més evidents. Tanmateix, anaren sorgint nous nuclis al voltant d’antigues masades (Balada, l’Enveja, els Muntells) i en el cas del Poblenou del Delta, aquest fou creat de nou el 1947 (amb el nom de Villafranco del Delta). La població passa dels 5.278 habitants del 1857 a més de 40.000 en l’actualitat. Les poblacions radicades al delta són Amposta i el Poblenou, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, l’Aldea, Sant Jaume d’Enveja (i els Muntells), Camarles i l’Ampolla (que forma part del terme del Perelló).
L’agricultura és una de les grans bases econòmiques, amb un predomini clar de l’arròs (15.215 ha de les 24.554 ha cultivades) i amb el 98% de la producció total d’aquest cereal a Catalunya, seguit pels productes d’horta i els arbres fruiters. Són molt importants les cooperatives agrícoles, especialment les cambres arrosseres. La pesca és també una activitat fonamental, amb els ports de Sant Carles de la Ràpita i de l’Ampolla al mateix delta i els propers de les Cases d’Alcanar, l’Ametlla i Vinaròs. S’obtenen unes 9.000 tones anuals de peix (15% de la producció a Catalunya) i dóna feina a prop de 2.000 homes. Hi ha també cria de bestiar (es calculen uns 2.000 bous, 10.000 porcs i una xifra inferior d’ovelles i un milió i mig de caps en avicultura).
La indústria hi és poc desenvolupada i té quasi sempre una base agrària. La caça i la pesca esportives havien de sempre estat un atractiu del delta, però actualment es pot parlar ja d’un bon contingent turístic que visita el delta atret no sols per d’interès científic que té la peculiar flora i fauna del lloc sinó també per la seva especial bellesa paisatgística i per la tranquil·litat de les seves llargues i extenses platges, amb indrets quasi deserts, poblades per les característiques dunes i una singular vegetació.
