ca 
Español
PусскийEls Catars a Horta de Sant Joan
Al terme d’Horta, a dos quilòmetres del seu casc urbà, hi ha el convent franciscà de Santa Maria dels Àngels o tambè conegut com a Convent de Sant Salvador d’Horta.
El seu origen ès un temple que data de finals del s.XIII o primers del XIV que s´atribueix als templers; el s. XVI arriben al lloc els frares franciscans i s’ocupen d’ell, l’amplien i el converteixen en un convent, centre de recés i residencia de frares ancians amb nombroses reformes fins el s.XVIII, fins que l’any 1835 queda completament abandonat.
Al darrera de l’edificaciò conventual un camí calvari du al cim de la muntanya rocosa de Santa Bàrbara, amb diferents capelles enrunades dedicades a Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni Abad i Santa Bàrbara. Al mig del camí i sota la protecció d´una balma hi ha una imatge de Sant Salvador, amb una font que neix entre les escletxes del rocam conglomerat que forma aquesta espectacular muntanya.
ELS MONUMENTS FUNERARIS AL CONVENT DE SANT SALVADOR
El Convent tè una magnifica portalada a la que accedeix per una escala de 33 esglaons, l’esglèsia està protegida per aquesta portalada amb arcs en gradació i sostre de fusta. Situats en aquest punt i mirant endavant veiem al costat dret sota els arcs un sarcòfag i a l`esquerra dos més; en front al lateral dret de la porta de l’esglèsia, visiblement cegada per la construcció d´una porta d`accès al claustre, es troba un quart sepulcre amb tres escuts gremials molt ben conservats de picapedrer, mestre d’obres i ferrer. Tots aquests sarcòfags estan presumiblement buits.
Un d’aquestos sarcòfags, té al seu costat esquerre una creu grega flordelisada i una altra del tomany perlada del Llenguadoc, a la cara frontal de la seva Esquerra figura un estel de forma hexafoliolada nimbada de 6 pètals, 4 son visibles els altres estan mutilats, aquest símbol solar molt utilitzat en les comunitats cristianes tenia la significació de la retenció en els sarcòfags. A la dreta al mateix frontal n’hi ha ha ultra més petita que les anteriors que és una creu comtal de Tolosa dins un cercle; al costat lateral dret de la tomba apareix molt danyat un tros d’estel de 8 puntes, i finalment al frontal lateral posterior extern hi ha una creu del Temple prou visible i conservada.
Aquestes circumstàncies ens donen a entendre que el nostre ocupant estava estretament vinculat al Llenguadoc, d’on segurament era originari.
El sarcòfag deu ser del s. XIV com la resta dels existents, en alguns dels quals, d’estils semblants, figura l’any de l’enterrament. No creiem que correspongui a cap dignitat eclesiàtica ni membre de l’Orde militar; es creu que pot ser un del càtars conversos que s’estableixen a Orta la segona dècada del s. XIV poc desprès de la construcció de l’esglesia.
ELS CÀTARS I L’ORDRE DEL TEMPLE
Entre els segles XI I XIV aquesta zona meridional de la Catalunya Sud, entre Tarragona, Terol i Castelló rep un important contingent de nous pobladors vinguts de la Catalunya Vella i del Llenguadoc, entre ells destaca un col.lectiu vingut de Montaillou, i especialment la família de Pierre Maury, menbre destacat de la comunitat Càtara d’aquella regió que instal·lant a Horta i en part a Morella.
Aquest no ès un cas aïllat, doncs a més d’Horta altres llocs de la zona conquerits als àrabs el segle XII com Morella, Tortosa, Prades, Ciurana,etc. Experimenten un important assentament càtar,
de famìlies que fugen de la persecució que sofreixen al seu país. Aquest moviment religiós té un origen maniqueu arrelat als Balcans i a l’Àsia menor, s¡escampa ràpidament durant el segle XI a Italià i França i als seus seguidors se’ls denomina patarins o càtars.
Els càtars constitueixen un dels moviments religiosos herètics més importants del món cristià medieval, i foren cruelment reprimits per l’Esglesia de Roma per mitjà de la Santa Inquisició. I fugint de la barbàrie inquisidora és quan el moviment càtar occità cerca refugi a Espanya, especialment a Catalunya i en particular als dominis catalans de l’Orde del Temple.
El contingent de persones vingudes des de l’altra banda del Pirineus havia de tenir un gran protagonisme a la nostra zona, ajudant al seu repoblament i desenvolupant els seus oficis menestrals com els de teixidors, pastors, picapedrers, etc. I no van tenir dificultats per a integrar-se en aquesta segona pàtria que els protegia i tolerava en les seves idees i pràctiques religioses.
