Història completa d’ Horta de Sant Joan

La conformació del nom del poble d’Horta de Sant Joan ha estat llarga i complexa. La designació a les  èpoques medieval era d’Orta, començant en el segle XVIII anomenant-se Horta. A l’any 1919, el consistori  municipal precedit per Onofre Pallarés, li va afegir “de Sant Joan“. Intel·lectuals i historiadors comarcals  han defensat el restabliment del topònim originari, opinió mantinguda també per l’Associació de Veïns d’Orta i el centre d’estudis de la Terra Alta.

L’etimologia d’Horta podia derivar d’un origen ibèric que significaria cim, punt enlairat. Els defensors de la  H, sostenen que el nom pot derivar d’unes terres de cultiu d’un tipus, de les que n’hi ha ben poques al terme municipal, o de Forta (fortalesa) per rememorar les seves fortificacions.

Els orígens històrics d’Horta no han pogut precisar-se amb certesa, encara que haurem de suposar-ne la  presència de jaciments prehistòrics ja que les excavacions han tret a la llum nombroses restes prehistòriques que es remunten al període de l’edat de ferro. Si que tenim constància de la presència de vestigis  ibèrics-ilercavons assentats a la zona més alta del poble i coincidint amb el que es denomina “el castell”.

Història completa d’ Horta de Sant Joan

A partir del segle II a C. Amb la romanització de la península, Horta es trobava situada prop d’una via  secundària que s’apartava de Tortosa i travessava els ports cap a la meseta, pel camí que després seria Aragó cap a Castella, sent probable que en aquest moment el nucli urbà no sofrís modificacions.

No tornem a tenir notícies documentals de la població fins l’època musulmana. En aquest període i atès  l’impuls econòmic Tortosí haurem de suposar l’existència d’un castell (documentat fins el 1153 com a fronterer)  sobre l’antic poblat iber. Es tractaria d’un recinte fortificat de dimensions desconegudes ja que no ha arribat als nostres dies cap vestigi, per haver excavat i construït el dipòsit municipal d’aigües a  l’emplaçament de l’antic castell, documentalment depenent del castell de Miravet. Podem suposar també, en aquesta part alta, l’extensió d’un sistema de muralles pels carrers del Castell i de Grau.

Els historiadors situen la reconquesta d’ Horta de Sant Joan el 1097, abans que la de Tortosa, quan segons la documentació, Ramón Berenguer III després de fallar el primer intent de conquerir-la, va dirigir-se als castells d’Horta i Miravet, arrasant el primer completament fins que va ser abandonat i perdent fins i tot el qualificatiu del lloc, reduït a “Puigventós de la Figuereta” pel fort vent que hi havia. Reconquerida Tortosa  el 1148 i Miravet el 1153, es repobla tota aquesta gran zona. La repetició de les cartes de població revela la dificultat que comportava poblar-la per la seva amplitud, essent un procés que s’estén fins el segle XII.

La primera carta de població d’ Horta de Sant Joan de 1165 es donada pel monarca Alfons I i una segona de 1192 per Ponce de Reginaldo, de l’ordre dels templers, als habitants del lloc procedents la majoria de Lleida, atès que Horta havia estat cedida per Alfons II als templers (1177) a perpetuïtat. Fruit d’aquesta donació en sorgeix l’existència de la Comanda d’Horta de la qual depenien Prat del Compte, Bot, Arnes, i Caseres.

A finals del segle XII s’inicia un període alhora que repoblador, reformador. La recuperació encara que era molt lenta, tal i com demostra que l’any 1296, no s’aconseguís aprovar els costum en el denominat “Consentuds” d’Horta, es atribuïda a la repoblació del lloc sota domini templari fins la seva extensió en el segle XIV. En aquest segle hauríem de comptar la presència dels hospitalers i el fet que la Comanda d’Horta va passar a dependre de la Castellania d’Amposta, unint-se a la resta de les comandes d’Aragó i València, pel que es va veure desvinculada per un temps de Catalunya.

En el segle XIII-XIV, quan s’inicia la construcció de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, a la vegada que es construïa el Convent de Sant Salvador fora del nucli urbà, així com la Torre del Prior (o de Galindo), tos ells ens apareixen documentats coetàniament i presenten característiques estructurals i estilístiques comunes.

La situació geopolítica de proximitat amb Castella del nucli urbà en va determinar el seu emmurallament al segle XIV durant el regnat de Pere, el Cerimoniós (1336-1387). En el mateix segle haurem de suposar  un creixement continuat, una densificació a l’interior del recinte fortificat, la construcció dels principals edificis i la configuració de la Plaça Major (s.XIV-XV) enfront de l’església. També ho són gran part de les cases que la formen, amb porxades d’arcs apuntats i rebaixats.

Documentalment constatem un augment de població en el nombre de focs (de 43 l’any 1358 a 81 el 1378),  essent una prova d’aquest creixement generalitzat, continuant durant els segles XV i XVI. Posterior a aquest període en serà l’Ajuntament (s. XVI) i la casa del Delme, seu dels hospitalers a Horta. Caldrà comptar també, amb la construcció de l’hospital (1580), molt pròxim a la muralla.

El segle XVII suposarà un fre important al creixement d’Horta de Sant Joan a causa de diversos factors (gran part en seran les conseqüències derivades dels conflictes de la Guerra dels Segadors). La defecció d’Horta, que es posà de costat dels castellans, comportà l’assalt i el saqueig per impedir el pas de l’enemic cap a Catalunya.

El segle XVIII serà l’inici d’un nou període de prosperitat, creixent la població espectacularment en el curs  d’aquest segle i la primera meitat del segle XIX tal com ho desprenen els censos: 460 habitants al 1718;  i 2316 al 1860.

Pablo Picasso va fer-hi un parell d’estades, al 1898 i al 1909.  Horta de Sant Joan el va inspirar per crear més de dues-centes obres entre dibuixos i pintures.
Actualment és un dels elements dinamitzadors de l’economia turística d’Horta que com totes les poblacions de la Terra Alta sofreix una forta regressió demogràfica i econòmica.

Actualment Horta te una població de 1240 habitants (segons l’últim padró), però quan arriba el cap de setmana l’afluència de visitants és molt gran, degut al l’atractiu turístic i cultural d’aquesta població i també a la gran quantitat de serveis que es poden oferir.