L’Església Parroquial d’ Horta de Sant Joan

L’Església parroquial data del segle XII, feta de carreus d’una sola nau, és d’estil romànico-gòtic amb  volta ogival, tota de pedra de silleria. El cor és bastant espaiós en relació amb l’església. A l’altar major hi havia un retaule d’uns 10 metres d’alçada amb 18 taules a l’oli, veritable goia de l’art gòtic del segle XIV, amb dues reixes laterals, una de ferro cincellat de bastant mèrit, però malauradament fou destruït durant la Guerra Civil.

 Parlem d’arquitectura

L’Església Parroquial d’ Horta de Sant Joan fou co cedida als templers pel bisbe de Tortosa l’any 1185. Probablement cap a finals del s. XVII es construí un temple més gran com a conseqüència del creixement de la població i la puixança de la vila. El model a seguir era semblant a la de Santa Maria dels Àngels (Convent): planta rectangular, dividida en trams també rectangulars, absis poligonal i contraforts a la nau i a l’absis, amb  l’única diferència que la coberta, en lloc de fusta, es de volta de creueria.

El pla inicial només va ser respectat en una primera etapa que va de finals del s. XVII fins a començaments  del s. XIV quan van ser bastits l’absis i el primer tram. La resta de l’edifici va ser finalitzat entre els  segles XV i XVI.

La nau fa 31,5m. De llarg per 11 d’ample i 14.5m. d’alt. Els contraforts la divideixen en tres trams desiguals.

Està coberta amb volta de creueria, amb dues ogives a cada tram que es creuen en una clau circulat.

Les ogives, formerets i doblers que baixen de la volta tenen secció poligonal amb les cares lleugerament còncaves i formen un feix de cinc canyes que recolzen en columnetes adossades amb llistó ressaltat.

Al s. XVI, en el darrer tram que toca al peu, s`hi construí un cor elevat sobre una volta molt rebaixada amb nervis que filigranegen una magnífica estrella, típica del gòtic tardà.

L’absis ocupa tota l’amplada de la nau, que pugen de terra i disposen de capitell amb motius florals  a l’arrencament de l’ogiva. Els vuit es troben en una clau que porta esculpit un Agnus Dei.

A cada cara de l’absis hi ha una finestra alta de doble esplandit i arc ogival, geminada formant  les característiques traceries. Entre els contraforts de la nau s’allotgen capelles, cobertes també de creueria.

Les columnes que separen els trams tenen capitells esculturats amb temes florals,  motius heràldics i testes. En el primer tram hi ha dues testes, una barbada i l’altra no, molt semblants

als “Sants Joans” de la sala del castell templer d’Ahtlit a Terra Santa. Al costat d’aquests Sants Joans hi  ha tres escuts carregats amb les armes de la vila –un arbre -, de l’Ordre de Sant Joan –una creu- i potser  del comanador que va acabar l’obra –una rosa -, com era costum posar en els edificis dels comanadors  hospitalers.

L’Església tè dues portes d’entrada. Una a la façana de ponent amb arc carpanell formant quatre arquivoltes amb capitells i bases molt simples i geometritzants ( de factura tardana com el cor). L’altra, entra per tramuntana i és semblant de factura a la de ponent, però te arc apuntat.

Una cornisa amb permòdols molt simples, sense cap mena de relleu escultòric –com a Santa Maria dels Àngels (Convent)-, dóna volta a tota l’església i corona les parets i els contraforts. La volta és coberta amb lloses de pedra superposades, com es troba molt sovint en altres esglésies d’aquesta contrada.

De l’església destaca la simplicitat del frontispici, que és un ample de pany de paret plana foradada minúsculament per l’òcul i per la porta. Aquest ample parament queda emmarcat per dos

contraforts que surten esbiaixats de les cantonades de l’edifici, cosa gens normal en el nostre país. El frontispici queda coronat per una imponent espadanya de tres pisos que agafa tota l’amplada de l’edifici.

Un altre detall que cal destacar és la tipologia exterior dels contraforts de l’absis, els quals  s’esglaonen formant ploms diferents. Es tracta d’un parament d’influència francesa, excepcional a Catalunya.

L’Església Parroquial d’ Horta de Sant Joan