La Palma d'Ebre us convida a visitar un poble ple de vida i de tradició.
Foto font 1
És un municipi de la Ribera d'Ebre situat al sector més alt i septentrional de la comarca, al límit amb les Garrigues, de la qual el separa una estreta franja del terme de Flix, i al límit també amb el Priorat. El terme municipal té una extensió de 38,31 km² i és travessat per la Vall Major. La hidrografia està representada per nombroses fonts i pous d'aigua, escampats pel terme.
El poble es troba a 335 metres d'altitud entre la Vall de les Peces i el barranc de la Font Vella, i és l'únic nucli de població.
El principal mitjà de vida dels seus habitants és l'agricultura. El conreu més estès és l'olivera, de tipus arbequí, seguida a molta distància per l'ametller i la vinya. El passat 2019 el Sindicat Agrícola, avui Cooperativa, va celebrar el seu centenari.
Història
No es té notícia exacta de la fundació del poble, encara que hi resten molts vestigis de l'època de la dominació àrab, cosa que fa pensar que el poble ja existia en aquelles dates.
El primer document sobre la població data de 1262, quan Jaume I i Teresa Gil de Vidaure, atorguen acta de venda del castell de Flix i del lloc de la Palma, a favor d'Arnal de Bosc.
A les primeries del segle XIV, la Palma era governada pel Comanador d'Ascó, pertanyent a la castellania de Tortosa. Quedà sota el domini dels Hospitalaris el 1318, en fer-se càrrec aquesta Orde del gran Priorat de Catalunya.
L'any 1.399 Barcelona comprà les baronies de Flix i de la Palma, que estigueren sota el seu domini durant els segles XV, XVI i XVII, amb l'excepció dels anys 1.462 al 1.472, durant les guerres contra Joan II, que estigueren sota el domini d'Alfons d'Aragó. Aquesta possessió era important per Barcelona. La raó principal era el seu lloc estratègic: ambdós termes estan situats a banda i banda del riu Ebre, amb la qual cosa tenien un gran domini del pas de les diverses mercaderies que navegaven pel riu i evitaven d'haver d'acudir a Tortosa, la qual cobrava forts impostos pel transport.
Durant la Guerra dels Segadors, Barcelona perd el domini sobre Flix i la Palma, i el poble es veu implicat en diverses alternatives bèl·liques.
El 1670, Flix i la Palma són retornades a Barcelona, però les perdrà el 1673.
Del s. XVIII i posteriors no hi ha notícies documentals, a causa de la crema dels arxius locals, els anys 1810 i 1936.
Patrimoni Cultural
Església Parroquial de l'Assumpció
L'església "nova" de la Palma és una construcció de sòlida arquitectura d'estil renaixentista que fou començada el 1802 i s'inaugurà el 1823.
Consta de tres naus, amb absis poligonal i cimbori i campanar sobre el creuer. Després de la Guerra Civil (1936-1939) va haver de ser restaurada, especialment l'interior, amb pintures de Rossend Escolà, fill de la vila.
En els darrers anys s'hi ha dut a terme obres per garantir la fortalesa de l'estructura de l'edifici.
Mural de la Font Vella
Obra del pintor local Rossend Escolà Cubells, feta l'any 1979 i reformada l'any 2010, justament a la paret del seu propi verger, constitueix un dels atractius culturals de la Palma.
És una recreació idealitzada del passat d'aquest mateix indret, bastida a través dels records i vivències de l'autor sobre la vida rural. Si s'observa la pintura caminant per aquesta costa, la perspectiva va canviant i sembla que es doti de vida pròpia.
Antiga presó
Als baixos de la Casa de la Vila, ben integrada a l'edifici actual, hi ha l'antiga presó, que data del segle XV. Es tracta d'una petita construcció sòlida, amb amples parets de carreus de pedra i volta d'arc apuntat, sense cap altra obertura més que el forat superior i la petita porta d'entrada.
Segons està documentat, és posterior a l'any 1440, moment en què s'han trobat referències de la construcció. El municipi, llavors pertanyent a la Baronia de Barcelona, va reclamar diners per poder finalitzar aquestes obres. Aquesta informació està extreta del llibre de documents històrics del difunt senyor Joan Ciuraneta.
Església Romànica (s.XII - XIII)
Situada al centre de la vila, a la part més elevada, és una construcció de mitjans del segle XII, d'una sola nau, dedicada a la Verge del Roser.
L'estructura original estava formada per un absis semicircular cobert amb volta de punt d'ametlla i una nau coberta amb volta del mateix tipus. Va ser completada posteriorment amb altres elements, com les capelles laterals i el campanar. És de gran interès històric i arquitectònic. Recentment ha estat restaurada, cosa que li ha permès recuperar la seva esplendor.
El Pi de la Palma
A uns 300 m del poble, dalt d'una carena en direcció nord, hi trobem el pi del Pino, arbre de més de 400 anys i de dimensions excepcionals. Té la soca més gruixuda de Catalunya i el seu perímetre oscil·la entre els 5,15 i el 7,75 m.
Des del lloc on està situat es poden gaudir de vistes paisatgístiques excepcionals de diferents comarques i, fins i tot, s'hi pot veure les muntanyes d'Horta de Sant Joan, els Ports de Beseit i la serralada de Montsant.
Declarat arbre monumental pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya l'1 d'abril de 1991.
L'Embassament de la Palma
Situat a 500 m al nord del casc urbà, tot continuant pel mateix camí del pi del Pino.
És un dipòsit regulador d'aigua de l'embassament de Margalef, del riu Montsant, que arriba a través d'una canonada d'interconnexió d'uns 12 km amb pressió natural.
La construcció principal es va finalitzar l'any 2001. Té una extensió de 170 ha i una capacitat màxima de 1.334.091 m3. A través d'aquesta i d'altres obres posteriors de suport, el sistema de regadiu del terme municipal garanteix de l'aigua necessària per al desenvolupament de l'agricultura, un objectiu que mai s'havia pogut assolir malgrat la gran importància que té per al desenvolupament del municipi.
Activitats esportives i culturals
Visita guiada al casc antic del poble.
Rutes a peu de senderisme
