Medi Humà dels Ports

Els Ports han estat ocupats per l’home des d’èpoques prehistòriques. Llegeix la historia dels pobladors dels Ports.

Els Ports han estat ocupats per l’home des d’èpoques prehistòriques. Dels inicis d’aquesta ocupació, han quedat les pintures rupestres de cova Pintada (Alfara de Carles) i les restes trobades en les excavacions realitzades a la cova del Vidre i la cova de l’Hospital (Roquetes), que palesen uns assentaments, segurament temporals, de grups de caçadors dedicats a
la captura de grans cèrvids (cabres salvatges, cérvols, cabirols).
Els primers pobladors permanents del massís van ser els ibers, com ho prova l’existència del poblat de la Pena del Gall (Horta de Sant Joan), dedicats, segons Antoni Ferrer, al control de la ruta comercial que connectava les terres altes i la plana litoral.

Els àrabs també van ocupar l’interior del massís. És d’origen àrab el poblat de les Roques de Benet (Horta de Sant Joan), molt pròxim a l’antic poblat iber de la Pena del Gall. A l’altre extrem del massís, Refalgarí (la Sénia), topònim de clara arrel àrab, poblat que després, a l’època medieval, viuria uns anys d’expansió, podria tenir el seu origen durant aquesta època.
Foren els àrabs els primers que ens deixaren notícia de l’explotació dels boscos dels Ports. Una làpida situada actualment a la Catedral de Tortosa, commemora la construcció de les primeres drassanes a Tortosa l’any 944, les quals s’abastien de les fustes dels Ports. El geògraf Al-ldrisi (s. XII), en la seva “Geografia Universal” parla de les fustes que es produeixen en els boscos de Tortosa, uns boscos que es troben coberts de pins de gruix i alçària extraordinaris, molt afamats per a la construcció naval.

Probablement van ser també els àrabs els primers a introduir l’agricultura, arrabassant els terrenys més planers situats a les proximitats dels esmentats poblats. Així, els primers llocs de conreu es podrien haver situat a les Eres, i a l’actual corral de la Bassa, pròxim al poblat de Refalgarí.

L’ocupació humana del massís va rebre un fort impuls després de la conquesta cristiana del territori. Mitjançant cartes de poblament, es volia crear una sèrie d’assentaments a l’interior del massís per aprofitar-ne els recursos. Es van donar cartes de poblament durant els segles XII i XIII als llocs de Carles i Alfara, de Paüls, de Refalgarí, del Carrascal i Vilar de Santa Maria, de Terranyes, de Vallcanera, de les Eres de Benet, tots situats a l’interior del massís, alguns dels quals consolidarien la població, mentre que d’altres acabarien despoblats o reduïts a una agrupació de masos.

A partir del segle XIII, i malgrat la duresa del segle XIV amb successius episodis de pesta i fam, s’inicia un període d’expansió en l’ocupació dels Ports aparellada a un augment de la pressió sobre els recursos del territori. L’artigatge de terres mitjançant el foc i l’arada per a aconseguir nous conreus de cereal, la crema de pastures i l’aprofitament del bosc per a la construcció de naus de guerra per a la corona catalanoaragonesa i per a la construcció d’edificis portaran al rei Jaume II, “pel gran cremament i tallament de fustes que es fa”, a encarregar a la ciutat de Tortosa la custòdia i vigilància dels Ports. Es crearan els primers guardes dels Ports anomenats vedalers, que, fins al segle XVIII, intentaran fer complir les disposicions que per a la conservació dels ports dictarà la ciutat de Tortosa

No obstant l’anterior, l’arrabassament de boscos i la tala d’arbres aniran progressivament en augment. La necessitat de noves terres de conreu per a una població creixent; la tala de fusta i l’elaboració de quitrà per a les successives campanyes navals, primer de la corona catalanoaragonesa i després de la monarquia espanyola, i per a la construcció d’edificis tant al territori com a altres llocs del regne (Barcelona, Mallorca, València…) aniran devastant els boscos dels Ports.

A partir del segle XVIII, l’administració d’aquests boscos serà encarregada, mitjançant la Ordenanza de Montes de l’any 1748, a la Marina Reial, la qual durant un segle dictarà les normes d’aprofitament del bosc i intentarà suprimir els privilegis de què gaudien els ciutadans del territori, a fi de gaudir de manera exclusiva dels boscos dels Ports.
Comença, també a finals del segle XVIII, un procés, que s’allargarà durant tot el segle XIX, d’apropiació per al benefici particular d’uns terrenys boscosos que, fins aleshores, havien estat destinats a ús general, procés que es veurà impulsat per les mesures desamortitzadores de mitjans del segle XIX. L’estructura actual de la propietat dels terrenys forestals dels Ports quedarà definida durant aquesta època.
Lligat al canvi en l’estructura de la propietat de la terra i a l’augment demogràfic esdevingut durant el segle XVIII i accentuat durant tot el segle XIX, es produeix la màxima extensió de l’agricultura en el massís. Els bancals s’enfilen pels forts pendents de solells i obacs, amb la crema prèvia del bosc. Alguns d’aquests bancals es conreen durant tres o quatre anys i s’abandonen per la manca de fertilitat de la terra, o s’arrabassa la vegetació que els envolta per a fer formiguers que puguin fertilitzar el terreny agrícola esgotat. El bosc recula i desapareix de totes les zones on l’agricultura s’ensenyoreja; la crema de pastures per rejovenir l’herba i la tala secular dels boscos de pi per la destral del fuster o del carboner acaben per dibuixar un paisatge obert on el bosc s’ha replegat als llocs més feréstecs i inaccessibles.
La primera meitat del segle XX veurà un manteniment de la superfície agrícola i de la pastura al massís que mantindrà a ratlla el bosc, sempre disposat a recolonitzar els terrenys que se li han arrabassat al llarg dels segles.
La dècada dels cinquanta és el inici del canvi en el sentit que recula l’ocupació humana del massís. Després d’una progressiva i constant ocupació, els canvis en el model social portaran a l’abandonament progressiu de les terres de conreu agrícola la glaçada de l’any 1956 actuarà com a catalitzadora d’aquest abandonament, especialment en aquelles zones on es conreava l’olivera i el garrofer). La política de repoblació forestal dels boscos públics feta per l’Administració obligarà a abandonar molts terrenys de pastura i a la pèrdua de molts ramats.

Alhora, aquesta mateixa Administració i alguns propietaris particulars iniciaran la construcció d’una extensa xarxa de camins forestals que possibilitarà l’entrada de vehicles al massís i el seu aprofitament turístic i lúdic.

Als inicis del segle XXI, la desaparició de les activitats agrícoles, l’abandonament de les tradicionals pràctiques ramaderes i la davallada del mercat de la fusta han afavorit el creixement dels boscos dels Ports fins a nivells que no s’assolien en segles. Avui, el paisatge torna a estar dominat pels extensos boscos de pins que ja van ser lloats pels àrabs fa quasi mil anys.