Gastronomia de les Terres de l’Ebre
La cuina de les Terres de l’Ebre té també una forta personalitat i, alhora, dues grans àrees marcades per la diversitat geogràfica: la cuina marinera i la cuina de secà o de muntanya. Compta, a més, amb alguns productes bàsics de gran qualitat: l’arròs –el delta produeix el 89% de la producció de Catalunya- amb indicació geogràfica protegida, els cítrics –taronges i sobretot mandarines-, els vins blancs i negres, i també dolços i rancis, amb D.O. Terra Alta, licors com l’anisat d’Horta de Sant Joan, la ratafia o l’aiguardent de la Galera, i un oli de gran qualitat, al Baix Ebre i al Montsià, amb D.O. Altres productes amb Indicació Geogràfica Protegida són el préssec de la Ribera d’Ebre, i les clementines de les Terres de l’Ebre.
La cuina Marinera
La cuina marinera utilitza les espècies més preuades del peix que es pesca als seus ports –llenguados, orades (dites “moixarres”), llobarros, rèmols empetxinats, molls, sardines i seitons o aladrocs, popets, etc.- i també el marisc. Els llagostins hi tenen especial importància –són famosos els de Sant Carles de la Ràpita– però també hi trobem escamarlans, galeres, cloïsses o grúmols, ostres, rossellones o xirles, canyuts, musclos o clòtxines, dàtils, etc. Sense oblidar els peixos de riu i llacuna, com les anguiles o les tenques. Els vivers de peixos i marisc s’han estès al voltant del Delta de l’Ebre.
Elaborats amb tota aquesta riquesa, citem alguns dels plats emblemàtics: a partir de l’arròs, els rossejats, l’arròs a banda, l’arròs d’anguila , la paella marinera, l’arròs d’ànec salvatge etc.; les romescades de peix, les graellades de peix o marisc; els suquets de llíssera, el pop amb patates, l’anguila amb suc o l’anguila xapada o xapadillo, les cassoletes d’angules; les anques de granota. La caça d’ànec salvatge i fotges, de carn molt gustosa, i la fèrtil horticultura del delta també proporciona plats senzills i saborosos.
La cuina de secà
La cuina de secà de l’interior es basa en una altra gamma de productes: la carn de moltó –feta a la brasa o rostida-; animals de caça com el tord, el conill, la perdiu o el senglar; els embotits de porc, com les famoses baldanes d’arròs –botifarres d’arròs i sang- i de ceba, els cargols, el bacallà –esqueixat o en cassola de verdures-, la salaó de tonyina, els rovellons i altres bolets dels Ports, etc.
Alguns plats típics són la coca d’espinacs, les truites amb suc, el farro –una mena d’olla barrejada-, les faves de gitano, fetes al foc de llenya amb la tavella i sucades en una mena de salsa romesco, la clotxa –pa de pagès buidat amb escalivada i arengada- etc.
Els postres
La pastisseria té especialitats típiques com els pastissets de Tortosa i del Perelló –dits així tot i que s’elaboren arreu- o les garrofetes del papa –al·lusió a Benet XIII, el Papa Luna, que es refugià a Penyiscola-, el menjar blanc d’arròs i canyella , el pa de figa de la Ribera, les ensaginades o coquetes de sagí, les capsetes de Tivissa, les punyetes de Roquetes, les borraines i els cocs amb mel del Perelló, els panadons de carbassa, els panolis i peracotes, els ametllats i torrons de Xerta.