Riu Ebre

Sempre s’ha dit que l’Ebre, el riu més cabalós de la península ibèrica, neix a Fontibre (Reinosa, Cantàbria) però recentment s’ha descobert que sorgeix d’uns brolladors subterranis als peus del Pico Tres Mares i que no surten a l’exterior fins a Fontibre.

El seu nom

El seu nom prové del llatí hiberus o iberus, tot i que no el seu origen no està totalment clar, una suposició ben fonamentada és que provingui de “iber”, un nom amb relació a l’aigua utilitzat pels pobles ibers i que possiblement la península rebi aquest nom.

El seu recorregut

Durant el seu recorregut passa per diverses comunitats autònomes: Catalunya, Aragó, Navarra, La Rioja, País Basc, Cantàbria i Castella i Lleó. En algunes d’elles hi trobarem embassaments.

Al seu pas per Catalunya uneix i dóna nom a les Terres de l’Ebre, on hi trobem també la desembocadura al mar Mediterrani.

La història

Els pobles que hi ha al voltant del riu Ebre tenen una forta relació amb el riu. Un fet històric que va marcar a tots els pobles del voltant del riu Ebre va ser la Guerra Civil Espanyola. A les Terres de l’Ebre va tenir una gran rellevància la Batalla de l’Ebre on va actuar com a factor clau per seguir endavant els fronts fins al punt de que van bombardejar i enfonsar gran part dels ponts que unien la riba dreta amb la riba esquerra.

La desembocadura

A la part final de l’Ebre hi trobarem la desembocadura i el delta que el riu ha anat fent amb els sediments que ha arrossegat durant milers d’anys. El Delta de l’Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i està declarat espai protegit des del 1983.

Illes del riu Ebre

A la part més alta de les Terres de l’Ebre el riu Ebre crea meandres molt pronunciats però a mesura que baixa disminueixen els revolts i al tram final és més planer.

Durant el seu pas a les Terres de l’Ebre hi trobem diverses illes on hi destaquen l’Illa de Buda i l’Illa de Gràcia.

L’illa de Buda és la més extensa ja que està rodejada per l’actual desembocadura de l’Ebre, l’antiga desembocadura, el riu Migjorn i el mar Mediterrani.

L’illa de Gràcia és la segona illa més gran que hi trobarem, aquesta la trobarem a l’altura de Deltebre a la riba esquerra i Balada, a la riba dreta del riu Ebre, s’hi accedeix per un pont de Balada.

A més a més d’aquestes, si anem cap al tram superior trobarem altres illes però no tant extenses. En són exemples: l’illa de Sant Antoni (a la part dreta de la desembocadura del riu Ebre), l’illa de Sapinya (entre Amposta i Sant Jaume d’Enveja), l’illa de Vinallop (a l’altura de Vinallop), l’illa Xiquina (a l’altura de Jesús), l’illa d’Audí (a l’altura de Bítem), l’illa de Miravet (a l’altura de Miravet) o l’illa de Galatxo (a l’altura de Móra d’Ebre).